Què és Catalunya. Persones humanes

Matilda

"És la terra que s’alça en els seus homes... I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric... Que no ho veieu? És un alçament.”
Joan Maragall

http://www.solidaritatcatalana.cat/

Fira del circ al carrer. La Bisbal, juliol de 2010.

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM!

Escric per expressar la meva profunda indignació pel vot contrari dels partits respecte la ILP per la convocatòria d’una consulta popular sobre la independència. Aquest ha estat el primer acte d’unitat amb que ens han obsequiat.

Sento vergonya, per la mediocritat i la poca talla que mostra dia rere dia la classe política catalana.

Em dirigeixo a vostès, que no van entendre el motiu de la manifestació del passat 10 de juliol. No era pas la defensa d’un estatut agònic el que se’ls demanava, sinó el dret a decidir quin país volem construir pels nostres fills, el dret inalienable a la llibertat de tots els catalans i catalanes que en una demostració de força civil sense precedents, varem omplir el passat dissabte el centre de Barcelona.

No els exigiré unitat, perquè crec que en aquest concepte han trobat el refugi perfecte per l’electoralisme i pel discutir per discutir que ja va representar l’estatut la darrera legislatura.

Jo els exigeixo un compromís amb el país, i la seva obligació de vetllar per la llibertat de cadascun dels catalans.

No són dignes del càrrec que ocupen, perquè han demostrat sobradament no entendre l’esforç, la humilitat, l’actitud de servei i la valentia que aquest exigeix.

Malgrat tot, som un gran país. I amb vostès o sense vostès, Catalunya mira cap al futur.

És la societat civil, que en la quotidianitat del seu dia a dia els obsequia constantment amb una esclatant lliçó del que vol dir treballar per Catalunya. Potser ja és hora de que comencin a prendre nota.